EL NOSTRE 
CALENDARI DEL 2002: 

Gaudí 2002 
150 aniversari 
d'un català 
universal 

 
         
 
Parc Güell
1900
 Palau Güell
1886
c/ Nou de la Rambla, 3-5
L’atrevit escut de Catalunya del Palau Güell, en el qual les quatre barres, en forma helicoïdal, es veuen reforçades amb tentacles que s’estenen com arrels poderoses arrapades a la paret, és coronat per un elm de viril força guerrera, damunt del qual hi ha una àliga que planta cara sense claudicar.
Tot plegat és un compendi, no gens difícil de llegir, del criteri polític que va
deixar-nos com a herència l’immortal arquitecte de Reus.
         
Casa Josep Batlló
1907
Passeig de Gràcia, 43
         
         
Casa Pere Milà - La Pedrera
1906-1908
Passeig de Gràcia, 92
         
         
Bell Esguard
1902
c/. Bellesguard, 16-20
Enclavada en el mateix solar on el rei Martí l'Humà va fer construir el 1408
una casa de camp, i edificat sobre les seves runes, Gaudí edificà aquesta
casa.
 L’any 1909, Gaudí va acabar l’obra, celebrant així el 500 aniversari del matrimoni del rei Martí amb Margarida de Prades, a Bell Esguard.

Els peixos amb les Quatre Barres a l'entrada recorden la frase de Ramon
Muntaner (1265-1336) "cap peix del Mediterrani no podria moure’s si no portava marcades les quatre barres".

Casa Calvet
1900
c/ Casp 48, BCN
Uns espectaculars picadors de porta a la casa Calvet (on també vestíbuls i escala són plens de pintures nacionalistes), dissenyats i realitzats per Antoni Gaudí: representen una xinxa o qualsevol mena de paràsit (el mal), sobre un camp llaurat, simbolitzat per quatre cavallons formant les quatre barres.

El forçut picador, una creu (el bé), aplasta la xinxa.

         
Sagrada Família
1883
         
El 1861 el pare Josep Manyanet va proposar al bisbe d’Urgell, Josep Caixal, la construcció d’un temple a la Sagrada Família a Barcelona.

El 1881, l’associació de devots de Sant Josep, havia comprat una illa de cases. En aquest solar volien construir una església dedicada a la Sagrada Família. 

Darrere el projecte existia un propòsit polític. Volien que servis de protesta contra la creixent industrialització i la pèrdua dels valors (ara potser a això li diríem globalització).

 
Quan li van preguntar on havia trobat el model de l’ase de la Fugida d'Egipte de la façana del naixement, va explicar "em van portar els millors ases de Barcelona, i vaig veure el d’una venedora de sabó que quasi arrossegaba el cap per terra"
Ràpidament va treure motlles en escaiola d'aquell ase.

El dramatisme que Gaudí volia ha estat magníficament seguit per l'escultor Subirachs, i alhora també ha captat la visió nacionalista del monument, com es pot apreciar al poema del llibre “La pell de brau” de Salvador Espriu que hi ha a la porta de la Passió :

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda llibertat. 

Les torres recorden els Castells Humans tan típics del país.

A part de la lectura nacional en l'edificació, també té una lectura per fases en
cada portalada, que poden ser extrapolables a fases polítiques d'una nació:
el Naixement, la Passió, i la Gloria.

projectes no realitzats
Hi ha projectes que no va arribar a realitzar mai , i dels quals, per exemple, només en queda la coneguda intenció de fer una bandera de Catalunya de més de vint metres d’alçada, realitzada en mosaic i sobreposada a una roca de Montserrat, amb una campana monumental feta per subscripció de tota la terra catalana, com ell mateix va dir.
O algun disseny com ara, segons Ràfols, el dels vuit fanals monumentals (observi’s l’alçada d’un home en relació a les seves dimensions) que es volien posar l’any, 1880, en un passeig de Barcelona a prop del mar.
Havia de ser un permanent i solemne homenatge als grans almiralls de la marina catalana i als prohoms de la nostra nació que varen legislar, tal com el mateix Gaudí escrivia l’any 1878: «lleis que encara avui es consideren com a veritables models a les nacions més avançades i que guarden, com un tresor, les cartes de navegació dels
mars catalans».
 La “cosa” que hi ha ara on Gaudí volia col.locar els fanals dels Almiralls.
  També el 1907, va proposar la realització d’un gegantí rellotge de sol, com a monument per a celebrar l’aniversari del naixement del rei Jaume I, Conqueridor de Valencia i Mallorca.

El 1910 va proposar l’elaboració de diversos projectes per a celebrar el 100 aniversari del naixement del filòsof català Jaume Balmes. L'Ajuntament els va retallar encarregant-li només dos fanals, que van ser retirats l'any 1924.

Projecte
d’embarcador de
Gaudí i fotografia de l’actual al port de Barcelona
 
Projecte de Hotel per a New York City.

 

ANECDOTARI
Polèmica que va sostenir Antoni Gaudí amb uns policies espanyols el dia
11 de setembre del 1924:
-¿Qué pasa? ¿No sabe hablar español?
És clar que en sé! –puntualitzà Gaudí- no em dóna la gana parlar-hi.
Vaya usted a la mierda.
Seria una covardia abandonar la meva llengua en un moment de persecució.
Vaya usted a la mierda- repetí el “jefe”
Després el va fer agafar pels guàrdies que comandava. Amb rapidesa, com
si es tractés d’enxampar un criminal molt perillós van subjectar-lo violentament,
mentre el “jefe” sentenciava:
Queda detenido!
Més tard, ja en la comissaria de policia, tal com ha investigat minuciosament,
varen interrogar l’arquitecte Antoni Gaudí d’aquesta manera:
¿Cómo se llama usted?
Antoni Gaudí.
¿Qué edad tiene usted?
72 anys.
¿Qué profesión?
Arquitecte.
Pues su profesión le obliga a usted a hablar castellano.
La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no
a deixar de parlar la meva llengua.
¿Como se llamava su padre?
Francesc Gaudí.
¿Qué es eso de Francesc?
Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir, dirigint-se al
senyor Gaudí: ¡Si usted no fuese viejo le romperia la cara; sinvergüenza cochino!
Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí.Jo parlo la meva llengua...
El senyor Valls (detingut conjuntament amb Antoni Gaudí) diu en castellà:
El señor Gaudí està en su perfecto derecho hablando en catalan.
El “jefe” de policia:
Ve usted, señor Gaudí, como su compañero habla el castellano.
Sí, ja ho veig; però jo en tinc prou amb la meva llengua.
La policia espanyola va detenir-lo i el van tancar al calabós per haver-se negat
a parlar-los en castellà –Gaudí tenia ja 72 anys-.»
La situació era dramàtica; els amics íntims de l’arquitecte hagueren de pagar
una multa per treure’l d’aquella masmorra.

Joan Creixell,
Serra d’Or 
de setembre de 1987


Un acudit de Francesc Pujols
«Es recorda que davant d’uns que, sorpresos, comentaven: “És molt i molt
estrany que en Gaudí no s’hagi casat mai”. Respongué Francesc Pujols: “Ep!
Ep! Parlem-ne; Gaudí està casat amb Catalunya encara que mentre no acabi
el seu temple no pot fer-ho per l’església, ja que considera que totes les
catedrals i monestirs que fins ara s’han construït són poca cosa per la molta
importància que té la seva núvia.”»

«Gaudí és un dels catalans de volada més vasta que en la nostra història han
existit.
Sobre la seva figura i la seva obra s’està acumulant, provinent de tot el món,
un tal interès, una tal curiositat, una massa tan enorme de bibliografia, que
en el seu cas tendeix a ser una repetició de Ramon Llull.
Ara bé: com més s’eixampla la dimensió universal de Gaudí, amb més claredat
va apareixent la seva arrel terrestre catalana, més explícitament es manifesta l’home d’aquest país.»
Josep Pla



 

Alfons XIII, 
els anarquistes i Gaudí
“La situació a Catalunya era difícil i un ministre va recomenar al rei Alfons XIII
que retrases la seva visita a la Ciutat Comptal: “Señor, puede sufrir un atentado de los anarquistas”.
“Si ha anunciado que voy a Barcelona –va dir el Rei-, voy a Barcelona aunque
exista ese riesgo; además, temo más a Gaudí que a los anarquistas.”


“Antoni Gaudí es rebel·lava sempre contra l’esperit servil de certs catalans
   .
Quan jo tenia setze anys ja treballava de dibuixant auxiliar a les obres de la
Sagrada Família. En certa ocasió un alt governant de Madrid va venir a visitar el temple; naturalment l’acompanyaven una colla de prohoms de Barcelona, i en el seguici no vàrem tenir més remei que posar-nos-hi en Gaudí i jo, que sempre li feia d’aprenent. Tot just baixàrem tres o quatre graons de l’escala que porta a la cripta del temple, el barret del personatge madrileny, que era fort i rodó, d’aquells que en deien de ‘mitja bola’, va caure-li de la mà i anà
rodolant escales avall.

Amb bona fe jo vaig fer un gest per veure si el podia atrapar, però Antoni
Gaudí, discretament, va agafar-me per l’esquena i va impedir que jo pogués
moure’m. El barret va anar baixant més de pressa que ningú i acabada l’escala va parar-se, i l’autoritat madrilenya va haver de recollir-se’l ell mateix.

Quan els visitants ja van ser fora, Antoni Gaudí amb el to de renyar-me,
m’alliçonà: “Què feies de voler recollir-li el barret?, ens roben tant com poden i encara els vols fer de criat”»

Ricard Opisso


«Observeu que D. Quixot no recobra el seny fins que és a la platja del
Mediterrani, i observeu també, que tot seguit de tenir seny, es mor; el seny
no el deixa viure.»
Antoni Gaudí


«Recordo que una vegada un em digué que Catalunya històricament no havia
estat mai res, i jo li vaig respondre que, si això fos cert, seria un motiu per
a creure que encara havia d’ésser quelcom i que per això havíem de treballar.»
Antoni Gaudí
Memòries, Antoni Bergos

Aquest any el calendari de la nostra empresa esta dedicat a Antoni Gaudí, en conmemoració del 150 aniversari del seu naixement.
 
Hi ha qui diu que ens ha sortit un calendari "massa català", pero nosaltres nomes hem volgut cobrir el buit que totes les institucions fan a aquest apartat de la personalitat de Gaudí.

No som nosaltres qui ens passem sino els demes que, com sempre, es queden curts ocultant aquesta faceta que per al propi Gaudí era tant important. Qui aixó fa només utilitza a Gaudí pero en cap cas l'honora.

Nosaltres no opinarem de la pretesa religiositat de Gaudí, dons no només no som especialistes en la materia sino que evidentment preferim que sigui sant abans que alguns pastor de les oligarquies o alguna pretesa "reina católica" asesina de qui no penses som ella. 

El que si creiem perque ho hem vist, es que en tota la seva obra sempre hi ha la signatura de un català universal.

Nom de la Web autor contingut comentari
Gaudí Central
Jonathan D. Meltzer obra gaudiniana "...Art Nouveau movement in Spain"
greatbuildings.com
Artifice, Inc Casa Batlló i 
Casa Mila, 
en 3D Model 
 
the Spanish Art Nouveau 
gaudiclub.com
Gaudí & Barcelona Club.
 
"Tours" & botiga web comercial disfresada de "tribut al mestre"
www.gaudi2002.bcn.es/ Web oficial Ajuntament de Barcelona 
- Any Gaudí
.reusgaudi2002.org
Web oficial Ajuntament de Reus
- Any Gaudí
sagradafamilia.org
Fundació T.E.S.F.